Les avellanes es troben al seu punt òptim de collita entre primers de setembre i mitjans d’octubre, moment en que les avellanes cauen a terra. És aquí quan els agricultors les cullen amb diversos sistemes d’escombrat i aspirat, una feina feixuga que no és pas ràpida sinó que una mateixa explotació tarda diversos dies o setmanes en fer la collita.
És aquest moment quan, amb les avellanes a terra, els senglars aprofiten per menjar-ne grans quantitats.
Un dels pagesos, Josep Solé, apunta que “els avellaners ocupen una gran extensió i amb el preu que va l’avellana no ens podem permetre fer tanques molt fermes per evitar l’entrada del senglar a totes les hectàrees que cultivem”. Tot i així, encara que hi hagi tanques cinegètiques o fil elèctric el premi és gros i energètic i el senglars esbotzen les tanques i fils elèctrics per entrar. Solé afegeix “calculem que a tot el municipi les pèrdues poden arribar a uns quants milers d’euros”.
I és que els perjudicis del senglar no afecten només la collita sinó el maneig de l’explotació, per la qual cosa l’afectació és encara major. Pep Margenat, responsable de l’explotació d’avellana ecològica Can Burguès, afegeix que “els atacs de senglar són permanents durant l’any, a més de menjar avellanes també ens trobem tot sovint tanques esbotzades, grans furgades al terra, avellaners amb les branques trencades, mànegues de reg malmeses…”. Els dos agricultors es queixen que la tramitació administrativa és lenta i la proximitat de cases i urbanitzacions dificulten la realització de batudes de senglars a la zona més fèrtil d’aquestes poblacions, fet que fa que la població de senglar augmenti de manera descontrolada.
La situació és anòmala si la comparem amb temps anteriors. Segons Solé, als anys 90, “a algun pagès que se li acumulava la feina, no havia pogut collir les avellanes fins desembre i tot i així encara les trobava als camps. Ara seria impossible, se les haurien menjat totes els senglars”.
De fet la superpoblació de senglar és un problema que la Vall del Tenes fa temps que arrossega: a la diagnosi participativa del sector agrari de la vall, organitzada per la Mancomunitat de la Vall del Tenes el 2018, la proposta que més consens va tenir entre pagesos i pageses va ser “afavorir les activitats cinegètiques”, per sobre d’altres propostes que també afronten altres problemes comuns com poden ser la falta de relleu generacional o els baixos preus agraris.
Comments